“La música jazz actual és probablement tan adorable, pèssima, brillant i fragmentada com sempre. El que sí ha canviat és la manera d’escoltar-la”. Així comença l’anàlisi de Nate Chinen, antic crític de jazz de The New York Times, al seu llibre Playing Changes.

Chinen argumenta que, gràcies a la immediatesa d’internet, els músics contemporanis tenen les eines necessàries per escoltar a fons el compendi de la música jazz, a més d’ampliar el camp de joc per reinventar les seves pròpies creacions.

En la seva opinió, més que fer èmfasi en la crisi de la música jazzística, hauríem d’aprofitar les facilitats que la tecnologia ens ofereix per aprendre la història del jazz i el seu gran repertori de manera ràpida i accessible.

Amb aquesta idea com a objectiu, Chinen dedica el seu llibre a recordar algunes de les grans figures que –segons ell– aporten una anàlisi interessant sobre el gènere. Així, gran part de la publicació ofereix un espai perquè diversos artistes expressin la seva visió sobre el jazz.

Steve Coleman (saxo) comenta: “L’única cosa que em preocupa és preguntar-me què sé del jazz que fa un any no sabia, i si estic fent ús d’aquest aprenentatge”.

Amb tot, Playing Changes no és una anàlisi cronològica de la història del jazz, sinó que convida el lector a escoltar el jazz de la mateixa manera que es viu la vida: es comença a qualsevol lloc i es va fins a qualsevol altre.