La unió de la indústria musical amb la indústria farmacèutica podria semblar innecessària, però no ho és del tot. Al març, l’Hospital Vall d’Hebron i el Sónar+D van col·laborar en un enregistrament d’una peça d’àudio immersiva dirigida a professionals de la medicina. L’objectiu era que el personal de l’hospital es posés en el lloc del pacient, viure les sensacions d’una persona que creua la porta d’entrada del centre hospitalari per rebre un tractament.

L’enregistrament situa a l’oient en la pell d’un pacient que se sotmet a una intervenció quirúrgica. El submergeix en els sons de portes, ascensors, lliteres, converses mèdiques, xiulets de la maquinària, gent murmurant en els passadissos, el degoteig d’alguna medicació…

El projecte va sorgir quan el director d’innovació de l’hospital va assistir al Sónar+D de l’any passat i va conversar amb els organitzadors de la trobada professional, convertint-se això en un exemple del que pot sorgir quan les diferents indústries es troben i posen una necessitat sobre la taula.

La peça es va presentar a la primera jornada Jo Inhnovo que es va celebrar el mes de març. Fins a 300 professionals de l’Hospital Vall d’Hebron van compartir coneixements i experiències en el camp de la innovació. Per la seva banda, el Sónar+D va demostrar com la indústria de la música pot connectar amb l’entorn científic amb la finalitat d’afavorir la relació entre metges i pacients.

El director de Gestió Integral i Innovació de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor César Velasco, va ressaltar que “participar en processos de cocreació és fonamental. “El Campus Vall d’Hebron explora fora de les seves parets interaccions enriquidores com aquesta, en la qual els nostres professionals ens conviden a posar-nos a la pell de pacients i familiars”, va afegir.

Per la seva banda Pedro Alcalde, arquitecte sonor de la peça, va apuntar que el projecte és marcadament innovador per l’intercanvi dels rols dels metges i els pacients. “Vall d’Hebron desde la pell del pacient. La principal dificultat del projecte és que el material sonor d’un hospital és comú a metges, a infermeres i a pacients”, va assegurar per després matisar que només és diferent la persona que escolta.

Aquesta unió de ciència i tecnologia no és l’única de la regió. Xavier Trepat, físic de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), toca en el grup de jazz La Locomotora Negra i juntament amb Salvador Aznar-Benitah, el seu company de recerca, s’han dedicat a estudiar la relació que hi ha entre la creativitat científica i artística.

Aquest any han ingressat com a membres a l’Organització Europea de Biologia Molecular i han rebut els premis Banc Sabadell de Recerca Biomèdica i l’Avantguarda de la Ciència per les seves recerques. En una entrevista asseguraven que els processos creatius (científic i musical) tenen en comú el rigor i l’atenció al detall. Tots dos tenen un component d’esforç individual i de moltes hores de treball en solitari que després es veu reflectit en el producte final, ja sigui una recerca o una presentació. Per aquests investigadors, ser músic i científic al mateix temps no és estrany. Fins i tot es van aventurar a afirmar que si alguna cosa impedeix el fet que es formin grups musicals de científics és per la mobilitat de la professió i no per la falta de talent.

Segons Salvador, qualsevol científic es beneficiaria d’estar exposat a la música i, probablement, la indústria de la música es beneficiaria en veure a les altres indústries com un camp de creativitat i innovació de la seva pròpia àrea.

Ja sigui com a mètode creatiu o com a àrea de recerca, la indústria musical té un camp laboral molt més ampli del que un es podria imaginar.